L’ARA ha tingut accés a l’escrit de la Policia Nacional que confirma que un informàtic enviava e-mails a l’expresident culer

Prop de 14.000 correus electrònics del soci fundador de Mediapro, Jaume Roures. És el material que la Policia Nacional ha identificat en la desena de discos durs i un mòbil que s’han analitzat propietat de l’informàtic Robert Cama, actual treballador del Barça, i que va dur a terme un presumpte espionatge industrial a Roures sota les ordres de Sandro Rosell. Des de l’entorn de l’expresident blaugrana, actualment pres a Brians 2 en el marc de l’operació Rimet, continuen negant que hi tinguin cap mena d’implicació. L’informe pericial de la Policia Nacional al qual ha tingut accés l’ARA revela que, d’aquests 14.000 correus, 158 es van fer arribar a Bonus Sport Marketing (BSM), una empresa llavors de Rosell, i dos directament van anar a l’expresident del Barça.

Segons el material analitzat per la brigada científica de la Policia Nacional de Barcelona, Cama va estar enviant correus de Roures a BSM entre el 10 de juliol del 2009 i el 13 de juliol del 2011, quan Rosell ja era president blaugrana. En aquelles dates, Cama treballava a l’àrea informàtica de Mediapro, i va fer servir el seu càrrec per accedir al correu personal del que era el seu cap, del qual va sostraure el material. Posteriorment va remetre el que va considerar més important a diferents comptes de l’empresa de Rosell. Paral·lelament, mentre seguia formant part de Mediapro, Cama va començar a treballar per a BSM, on va presentar diferents factures per una sèrie de serveis.

No es va acabar aquí. Quan Rosell va accedir a la llotja del Camp Nou, Cama va començar a facturar al mateix Barça. En concret, el material analitzat per la policia espanyola ha servit per identificar fins a set factures que Cama va enviar al Barça a través d’una empresa a nom de la seva dona, Socktel Servicios Informáticos. Les factures s’emeten entre l’abril i el setembre del 2011, tot i que una fa referència a treballs realitzats entre el juliol del 2010 i el març del 2011, és a dir, només uns dies després de les eleccions que va guanyar Rosell. En total, són cinc factures de 8.333 euros (IVA exclòs), una altra de 15.000 i una de 17.700. Més de 80.000 euros facturats al Barça.

L’abril del 2011 la relació es regularitza. L’informàtic rep un contracte del responsable de Recursos Humans del Barça, Llorenç Hernández. Es tracta d’una nova relació laboral, de renovació anual, que inclou 12 mensualitats de 8.333 euros (iva exclòs) cadascuna. Uns mesos més tard, però, Roures detecta una anomalia al seu ordinador i Mediapro acaba descobrint l’espionatge. Així doncs, el 17 d’octubre Cama és suspès, el 9 de desembre, acomiadat, i al cap d’uns dies entra a treballar al Barça. Tal com va explicar l’ARA quan va saltar el cas, Roures va enviar una carta al llavors director general del club blaugrana, Antoni Rossich, advertint del que havia passat, però Cama va entrar igualment a les oficines del Camp Nou, on encara treballa. Les ordres, asseguren els implicats, van arribar de presidència.

Abans, però, Cama ja havia advertit que volia abandonar Mediapro. Ho va fer el 2 d’agost del 2010 en un correu a Rosell en què demanava veure’s amb ell i li comunicava la seva decisió –“a prendre pel sac Mediapro”– per pujar “al barco” del Barça i li prometia que donaria el 200% en el seu nou càrrec. La resposta arriba al cap de poques hores, amb un “Benvingut”, tot i que després de trobar-se els plans van canviar: Cama va seguir a Mediapro fins que van acomiadar-lo, gairebé un any i mig després d’aquesta conversa.

En l’informe pericial, de 160 pàgines i amb data de 4 de juny, s’hi adjunten els correus electrònics que Cama va reenviar a BSM, la majoria a Joan Carles Raventós, llavors mà dreta de Rosell a la mateixa empresa, encarregat de la campanya electoral de l’expresident i actualment membre de l’estructura executiva del club, lligat sempre a les seccions. Raventós, que havia treballat també a l’empresa de Roures, és qui rep un primer correu de Cama el 20 de juliol del 2009: “El Pere Guardiola està fent negocis amb Mediapro. Interessa saber més?” És el primer de molts altres correus que l’informàtic fa arribar a BSM. Segons l’informe policial, no els reenvia directament sinó que en crea un de nou i hi adjunta el contingut que interessa. En l’escrit també es detalla que, tot i que són pocs els correus que van arribar directament a Rosell, tant ell com Raventós tenien la mateixa clau per accedir al compte on arribaven la majoria de correus que enviava Cama.

A qui s’espiava

Entre el contingut analitzat hi ha comunicacions del mateix Joan Laporta o dels exdirectius Ferran Soriano, Evarist Murtra i Josep Cubells. També de Pere Guardiola parlant, el juliol del 2010, de les renovacions del seu germà (Pep) i de Tito Vilanova, o sobre campanyes de jugadors com Andrés Iniesta i Luis Suárez. En un dels correus, Pep Guardiola pregunta sobre el calendari de Lliga, mentre que n’hi ha molts d’advocats –propis de Mediapro o externs com Garrigues Walker– parlant amb Roures sobre l’anomenada ‘guerra del futbol’, el conflicte entre el grup Prisa i Mediapro, i d’altres comunicacions que afectaven qüestions que el mateix Barça compartia amb la companyia catalana referents al Museu o al contracte de televisió.

Tal com va avançar l’ARA, un dels correus que la policia ha analitzat és el d’un treballador de BSM en què demana a Cama el llistat de bars abonats a GOL TV –propietat de Mediapro–. La petició es fa el 23 de novembre del 2010, i la resposta amb les dades sol·licitades arriba menys de dues hores més tard. En un altre correu, Cama pregunta a Rosell què ha de fer amb el directiu Dídac Lee: “Hi ha coses que no sé si explicar-li”, perquè desconeix si sap alguna cosa de la seva “situació” particular.

Després de l’informe pericial, el cas està pendent de la qualificació de la fiscalia. Roures va presentar una querella el 5 de febrer del 2016 denunciant espionatge industrial, atac a la intimitat i furt amb agreujant de confiança. El cas l’instrueix la magistrada María Ángeles Fernández, del jutjat de primera instància número 8 de Barcelona, i avança en paral·lel al cas de presumpte blanqueig de diners i organització criminal que ha portat Rosell a la presó. La defensa de l’expresident blaugrana segueix argumentant que no va ordenar cap espionatge, i que la querella de Roures va interposar-se perquè Rosell no va signar amb Mediapro els drets de televisió del Barça i ho va fer amb Telefónica. Fonts de la defensa van més lluny, i es pregunten “qui va espirar a qui”, esgrimint que Mediapro va ser qui va tenir accés al servidor de BSM en detectar l’activitat de Robert Cama.

Oferiment rebutjat per tancar la carpeta

Segons ha pogut saber l’ARA, a principis de l’estiu passat, un mes després que Sandro Rosell fos detingut en el marc de l’operació Rimet i traslladat a la presó de Soto del Real, va rebre un oferiment de Jaume Roures per tancar aquesta carpeta. Segons fonts pròximes al soci fundador de Mediapro, un lletrat va traslladar a l’advocat de Rosell, Pau Molins, la possibilitat de retirar la querella si l’expresident del Barça reconeixia els fets. La resposta va arribar uns mesos més tard, i s’hi negava l’espionatge per part de Rosell: només s’acceptava que l’informàtic Robert Cama i l’executiu del Barça Joan Carles Raventós reconeguessin l’espionatge industrial. Una contraproposta que no va satisfer Roures. Des de llavors el cas ha seguit el seu curs a l’espera que s’acabi aviat la instrucció. Des de l’entorn de Rosell neguen aquest relat i asseguren que l’oferiment va arribar perquè l’expresident tenia els béns embargats i es va aprofitar aquesta situació per fer arribar la proposta a la família a canvi de diners.

Artículos relacionados